Hola: Ja torno a posar el blog en marxa, en nou reportatges
Joan Astasio. al Cami Ample, bous 1968.
Del programa A peu. El dissabte 3 de maig, per la vesprada vaig presentar a l' auditori José Antonio Valls, de la població d’Alcanar el video, titulat “ Els Bous d’Alcanar”.
carrer de sant Pere, esbarrada
Una historieta contant el passat i present de la festa de Sant Isidre, Patró dels pagesos, i el començament de la televisió d’Alcanar Ja en imatges en colors, a quet treball va estat comandat per la Penya Tradició Canareva, que esta recuperant la festa dels bous I la tradició del poble vers els bous.
Les fotos en blanc i negre mes el fons musical fan un bon Reportatge. Tradició Canareva, a editat 600 DVD dels bous, tenint una molt bona Acceptació per par del públic, en un preu popular de 10 euro.
Joan Astasio, en "Sevas" 1968.
Els Bous D'alcanar, del Programa de Canal56,A PEU, presentat el dia 15 de maig
de 200, al Auditori J.Antonio Valls, en la Penya Tradició Canareva.
També un treball sobre l’ermita de La Font de la Salut de Traiguera
santuari de la Font de la salut
El Real Santuari de La Font de la .Salut, més conegut popularment com "L'ermita de Traiguera", ha tingut un gran significat religiós i social en la història del nostre país.
Mostra d'això va ser la protecció que va tenir per part de tots els monarques "dels Austríes" des de Carles I fins a Carles , II, havent-la visitat Reisos, Cardenals, Bisbes i autoritats civils, així com l'ajuda i promoció rebuda per part de l'Ordre de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Afama i dels diferents bisbes de la Diòcesi de Tortosa a la que pertany.
LA FON DE LA SALUT DE TRAIGUERA
A Albocàsser, les santatonades,
son protagonistes els Ports, Maestrat,
En el Maestrat tos els pobles celebren la «Santantoná»; uns mes i altres menys, com. el d’Albocàsser on la tradicional foguera, es cala foc en la plaga Major, es veu rodejada de xiquets que esperen la benedicció per. animals domèstics, i pels no tant xiquets, Però és notòria l’absència de cavalleries i majorals. Diuen els majors que va haver-hi un temps en que els va haver-hi però la despoblació, l'apatia o tal vegada la desídia, va acabar amb ells.
tallar la malea,
Una setmana abans de Sant Antoni, els majorals engalanen els seus cavalls, els maxos, amb les millors muntures. Enguany son els majorals de la festa els veïns de la carretera de dalt, el diumenge al mati donen el toc d’inici oficial de la festa, amb el prego de sant Antoni. Les festes de sant Antoni no les organitza la parròquia sinó els majorals que cada any avanç d’acabar la festa sa apunten a casa del rector. l’ Ajuntament d’Albocàsser també col·labora en la santatonada , inclòs alguna vegada a fet de majoral, per mantindré la festa.
el rossec, puja l'arbre despujat. sant Antoni d'Albocàsser
Benassal. Sembla que la festa de Sant Antoni es va introduir prou tard.
població de Benassal.
Degué ser un dels primers confessors venerats, sobre tot per la influencia dels escrits de Sant Atanasi. Tot i això, la celebració del seu trànsit no es va generalitzar, ni fixar el 17 de gener, fins els segles X i XI, segurament per l’arribada de les segues relíquies a Franca. I des de Franca s’escamparia per la resta d'Europa. Pel que sembla, és un dels pocs sants respectats com tal pels cátars, que li oferien bíllons de llana i pernils.
la Santantonada Benassal.
Al l'Alt Maestrat Benassal tingué Sant Antoni com advocació a dues confraries; la del patrons del poble Sant Blai, Sant Antoni, Sant Cristòfol i Santa Llúcia, que sembla fundada ja al 1308, i que ens apareix renovada mitjançant escriptura atorgada davant del notari Gràcia Salvador el 1573, í la congregació de llauradors, que suportava la festa. La primera hi era aprovada pel bisbe de Tortosa Martín de Còrdova í el Lloctinent General de Montesa on Francesc lluís de Tallada. La festa grossa era el dia del primer titular i els dels altres celebraven la fundació d'església i un aniversari pels difunts. Tenia un capellà per a assistir-hí els confrares en el sacrament de la penitencia, ajudar-los a bé morir, dir la missa d'alba tots els dies colendos i altres coses que pogueren entrar-hi dins de les trenta Lliures que se li donaven. Estava primer a l’església antiga de La Mola, d’on pergué la titularia i es convertí en una confraria lluminària simple. L'altra, la des llauradors, era la que pròpiament celebrava la festa del Sant.
ROGATIVA LA VIRGEN DE LA ESTRELLA DE MOSQUERUELA.
Mosqueruela.
A quet cap de setmana , el divendres 23 fins al dilluns 26, de maig vaig estar gravant
La rogativa de la Estrella, a la població del Gúdar, Mosquerola,
Tinc que dir que ma semblat una rogativa esplèndida en el tracte personal que nan tingut en el l’equip de canal 56. Com en el sentiment vers a la patrona del poble La Verge de la Estrella.
El divendres, al matí es van pastar el rotllos, al fort del poble, on les dones en davantals Blancs pasten la farina i fan el típic rotllo, que mesclat la farina en llangors d’anís fan
un sabor especial
El primer que ens ve al cap a l'arribar al santuari de la Verge de l'Estrella, és el per què de la seua ubicació. Al fons d'un profund canó, el riu Monlleó, quasi en el seu mateix joc, sense terres per a conrear, sense finalitat estratègica i lluny de qualsevol via de comunicació
l'Estrella és un lloc aïllat i solitari. Les dificultats del seu accés i l'abrupte del seu entorn han convertit aquest lloc en un dels mes desconeguts i misteriosos de tota la Comunitat Valenciana, encara que en l'actualitat pertany a Aragó. Va arribar a tenir més de cent habitants i encara es conserven diverses cases de abolengo en bon estat. La plaça, l'església, l'hospital, l'escola i l'ajuntament, segueixen en peus a pesar de l'abandó, l'emigració i la catàstrofe natural que el nou d'octubre de 1883 va provocar vint-i-set morts, cinc desapareguts i va destruir completament setze cases de les quaranta-cinc existents. Una esllavissava de terres i la crescuda del riu Monlleó van provocar la desgràcia.
l MARXA PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.
moment de l'inscripció de la marxa.
EL passat diumenge 1 de juny a les 9 del matí tenia lloc la primera marxa senderista de la Tinença de Benifassà organitzada per el Centre Excursionista Refalgarí,de la senià l’Aula de Natura de Vinaròs i l'Associació per la Recuparció de la Tinença.
La caminata va discórrer sense incidents destacables a part de la pluja que va fer aparició a la tarda després de menjar i en moments puntuals. A la marxa van assistir 380 persones arribades de comarques com Els Ports, el Maestrat, les Terres de l'Ebre, la mateixa Tinença, València, Barcelona i Tortosa. La immensa majoria, més de 300 van signar el manifest on es demana entre altres a la Generalitat que vetlli pel territori que ha protegit amb diverses fórmules com el Parc Natural, LIC i ZEPA i que posi sentit comú als plans urbanístics que poden posar en perill el paisatge, els espais naturals, els recursos i el futur de la pròpia comarca.
El director territorial de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre i assistent a la marxa, Víctor Gimeno, va remarcar que amb la marxa "queda clara la voluntat cívica de la necessitat que l'administració preserví els valors d'aquest territori d'un model urbanístic inapropiat
Cabanil on va haver un enfrontament en 1949 entre Guàrdia Civil i els maquis, on van morir tres persones i altres dues van ser afusellades aplicant-los la “lei de fugas”. Els maquis van ser grups de gent autòctona que va haver de fugir de la repressió franquista dels anys 40, fugint a la muntanya , per a evitar ser afusellats. Eren coneixedors del terreny com 'El Cinctorrà', que era molt valent i va entrar en Canet, Fredes o la Pobla, on feien actes polítics parlant de la revolució i de la recuperació de la democràcia. Se'ls va culpar de coses que no està clar que fessin, com la mort del secretari de la Pobla, que va dir que els diners de l'Ajuntament ho havien robat els maquis
