miércoles, 31 de octubre de 2007

APEU,RESUM PEREGRINS USERES 2007

La peregrinación “LES USERES “unas de las tradiciones que
Aun perduran en la provincia de Castellón, este video es un resumen
De los dos días de peregrinación

APEU,DIABLES ALCANAR FOTEM-LI FOC

La presentació del grup de diables d’Alcanar, va tindré lloc durant les
Festes de maig, o festes dels bous, aquest grup ja va estar format en
En un altre tems, i degut a problemes ba desaparèixer, la formació del
Nou grup, la conformen bells componets de l’antic i fundadors de l’altre
Grup.
El president Basí, i l’encarregat de organitzar els actes de carrer Joan,
i un bon grapat de components , jovents però en ganes , fan possible
Que aquet grup de diables d’Alcanar, Fotem-li Foc, en poc tems que porten
Actuant arreu de Catalunya, els consideren un grup de noves tendències
Mot espectacular, en les seves actuacions.
Felicitacions per la feina Fotem-li Foccccccc

lunes, 29 de octubre de 2007

APEU,DESFILAES MOROS I CRISTIANS PENÍSCOLA

La espectacularidad de los trajes y el ritmo de la música fueron las notas dominantes del primero de los desfiles de la Asociación Cultural de Moros y Cristianos, en una edición especial con motivo del vigésimo quinto aniversario de su trayectoria. Una vez más, cientos de personas tomaron parte de este desfile, que partió del campo municipal de fútbol y llegó a la plaza de toros. En esta celebración destacaron dos nombres: los de la dama de este año, Rosa Maria Serrat González, y la persona elegida como Rosita Caspe ( La Carla ), peñiscolana que forma parte de l'Associació Cultural de Moros i Cristians de Peníscola2007.

lunes, 8 de octubre de 2007

l PUJADA AL MONTSIÀ Memorial Francesc Bort



El passat mes de setembre de 2006, Francesc Bort Juan va tenir un desafortunat accident de trànsit quan sortia de prestar els seus serveis com a bomber de professió, al Parc de Bombers d'Ulldecona, en el qual va deixar d'estar físicament entre nosaltres. Ell sempre va estar una persona molt activa, tan a nivell professional com lúdic, va estar sempre un ferm defensor i amant de la muntanya, participant durant tot l'any en Curses de Muntanya i Marxes de Resistència. Ara, no les pot realitzar ja, però en els nostres cors està fer alguna cosa per ell, com per exemple poder córrer per ell. És per això que, des de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, amb la col·laboració de coneguts, familiars i amics, s'ha decidit organitzar la I Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort (Madro). Una cursa i marxa de muntanya durant la qual es passarà per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre terme i es coronarà el cim més alt i que dona nom a la nostra comarca, la Torreta del Montsià (765 m). Muntanya que Francesc sempre va estimar, respectar i, com no, cuidar.

Amb aquesta iniciativa el que s'intenta, a part de l'homenatge a Francesc, és potenciar la pràctica de l'esport i l'esport-salut, fent-lo més pròxim a la gent de les nostres comarques, ja que serà la primera cursa de muntanya que se realitza a la nostra comarca. També es recupera la modalitat de caminada popular, pretenent acostar a la gent el món de la muntanya, inculcant valors tan importants com el respecte per la naturalesa, la seva neteja, manteniment, companyerisme, autosuficiència, esforç de superació ..

La jornada de muntanya que estem organitzant esta dissenyada per a ser apta per a tothom. Els més exigents i atrevits poden provar de fer la cursa de muntanya, que us asseguro en tindran un bon record, ja que el recorregut és molt variat i exigent per a les cames. Per als que s'inicien al món de la muntanya o volen passar una jornada més suau i tranquil·la poden escollir la marxa popular amb un recorregut més curt i pla, però tot i així no menys interessant que la cursa de muntanya.


Amb motiu de la celebració d'aquesta cursa i marxa, que discorrerà per camins i senders de la serra de Montsià, a cavall entre els termes municipals d'Alcanar i Ulldecona, s'estan obrint nous senders, reobrint-ne d'altres que des de fa anys estaven perduts, i habilitant i condicionant tots els altres per on discorreran la cursa i la marxa. Tots els qui hem engegat aquest projecte estem fent un gran esforç humà per tirar-lo endavant, però ara necessitem altres ajuts que ja no estan tant a les nostres mans, per això li demanem la seva col·laboració.

Seria per a nosaltres una immensa satisfacció poder mantenir, establir i consolidar aquesta cursa i marxa de muntanya, perquè creiem que és una molt bona iniciativa i no oblidem que seria el millor homenatge que li podríem retre a Francesc Bort.




miércoles, 26 de septiembre de 2007

APEU,SANT ANTONI ALBOCÀSSER

La festa de sant Antoni és, amb la de sant Joan, una de les més arrelades de la nostra cultura. Al País Valencià fou introduïda, evidentment amb la conquesta i la paulatina arribada de pobladors catalans –salvat que el senyor Penyarroja propugne que ja la celebraven els mossàrabs-. S’ha dit que a l’Horta es va introduïr a mitjans segle XIII, però es tracta d’una dada que no he pogut confirmar. No obstant això, sembla clar que el sant representava un paper important al panteó sagrat dels repobladors ja que el trobem reproduït en alguna de les primeres esglésies que edificaren –pense en l’antipendi de sant Bartomeu i sant Antoni de l’església de la Sang de Llíria (al Camp de Túria) datat al segle XIII. A l’extrem septentrional del país, que és on concentrarem l’atenció, el culte al sant es veié enormement impulsat a partir del sínode de 1311, degut fonamentalment a l’acció de Francesc Paholach, bisbe de Tortosa, qui escampà a tota la diòcesi la celebració de la festa. Així, cap a la fí del segle XIV ja hi existien nombroses confraries: Castellfort, Vilafranca, El Forcall, La Mata, Benassal, Olocau del Rei, etc. Es tracta aquesta, per tant, d’una festa d’origen medieval conformada barrejant l’imaginari popular amb la doctrina eclesiàstica, la qual cosa ha esdevingut en un híbrid desconcertant i fascinant ensems.
Pren com a punt de referència la suposada vida del sant, força coneguda pel que fa als episodis de major amenitat –les temptacions a què el va sotmetre el dimoni al desert i la seua relació amb l’animàlia- que semblen ser els únics que han merescut l’atenció del poble.

APEU LES FALLES BENICARLÓ

Sant Josep, festivitat que se celebra el 19 de març, i la seua Setmana Fallera, amb tota la parafernàlia que açò comporta, traques, coets, focs artificials, mascletades, corregudes de bous i els 11 monuments fallers que cremaran la nit del Sant. En l'actualitat i després de les Festes Patronals, és la de major importància i, malgrat la seua joventut, ja són famoses les Falles de Benicarló en pràcticament tota Espanya.

APEU,RITA LA CANTADORA

Sorita és una pintoresca població situada sobre un motinculo en la ribera dreta del Bergantes, a 657m. sobre el nivell del mar, i els seus edificis formen carrers irregulars amb empinats trams.
A si al cementiri del poble ban ser enterrada la popular tonadillera RITA LA CANTADORA, durant la guerra espanyola, la Seva mor es produeix de forma natural, durant l'atac de l'exercit fai-xite, i en la continua retirada del exercit republicà, també fem una petita volta pel santuari de la Balma
Santuari de la Verge de La Balma, està encastat a mitjan una mole pétrea que sembla faig de desplomar-se sobre la llera del Bergantes. En els límits d'Aragó, s'aixeca aquest Santuari, meitat edifici meitat gruta, compost d'església, hospedería i estació estiuenca. El Santuari excavat en la roca viva presenta façana amb balconades, balustres i envans de cañizo i calç. Traspassada la porta d'entrada, llarga escalinata ascendeix fins a la hospedería. A banda i banda de la seva porta d'accés sengles escales conduïxen al pis superior on hi ha diverses dependències, destacant la cridada "sala de les danses", de majors dimensions i amb arcs de mig punt.
Ramon Blanch, es el conductor del programa, on ens conta i mostra el lloc on fou soterrada la tonadillera

EL PELEGRINS DE LES USERES 2ª PART

En Les Useres se celebra des de temps immemorial una peregrinació penitencial cridada "ELS PEREGRINS”, la qual consisteix que TRETZE DIPUTATS o representants del poble de Les Useres, per torn rigorós, tots els anys, ell últim divendres d'abril, surten del poble cap al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en la falda de la muntanya mes alta de la Província cridada Penyagolosa, del terme municipal i de la parròquia de Vistabella del Maestrat. Regressen a l'endemà a Les Useres, recorrent 35 km. de distància cada dia

LA JOTA DE TRAIGUERA

El moment culminant de la vida social dels canterers era la festa de Sant Jaume, erigit en patró de l'ofici. La vespra del dia de Sant Jaume, acudia a Traiguera des de la Jana el Xular, grup musical tradicional compost de dolçaina i tabalet. En accedir a la vila, començaven a tocar la peça coneguda com la correguda i els xiquets, que ja els esperaven, anaven corrent a la capella de Sant Jaume, on els esperaven els majorals de la festa d'aquell any. Després, el Xular començava a fer cercavila pel poble.Aquest ball es componia de la dansa i la jota. En concret, la dansa corresponia a la roda, en què els dansaires feien volts per la plaça. Després, posats en rengle, ballaven la jota. Les dones vestien faldilles blanques i mantó de Manila; els homes portaven calçons, faixa, armilla i castanyetes. La importància d'aquest ball i de la seua rellevància pública queda palesa pel fet que només es ballava en tres ocasions al cap de l'any: en la romeria del Dissabte Carnal (primer dissabte després de Pasqua de Resurrecció) a la Font de la Salut; per Sant Jaume a la Raval; i per la festa major, el dia 15 d'agost, dia de l'Ascensió, pel carrer Major i la Raval. Tot i que tothom podia afegir-se al ball, el fet d'iniciar-lo era privatiu dels canterers per Sant Jaume i dels integrants de l'ajuntament per l'Ascensió

BATALLA EBRE 2

La tarda del 15 de novembre , a les ordres de Manuel Tagüeña les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro, donant per acabada la batalla.

La batalla va ser la darrera intervenció de les les Brigades internacionals que es van evacuar a mitja batalla. En el segon capítol Federico Vals, ens porta pel lloc on L'Exercit popular de la Republicà, passa el riu Ebre el dia de sant Jaume a les 12 de la nit per Miravet, una foto passant el soldats Republicans el riu en el poble de Miravet al fons dona la volta al mont.

BATALLA EBRE 1

La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de Juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinenza i Amposta . Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. l'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat. Es va desenvolupar entre les poblacions de Miravet,Corvera d'Ebre, ,Gandesa, Pinell de Brai ,Ascó,Riba-Roija d'Ebre , la Fatarella Flix i Mora d'Ebre

L'exèrcit nacional disposava de més efectius i una superioritat aèria total. Com que els republicans atacaven a camp obert, la manca de suport aeri i una artilleria mòbil insuficient constituïren un handicap decisiu per als seus interessos. A més, segons l'historiador i escriptor , Antony Beevor les forces republicanes actuaren sense cap objectiu estratègic final clar i sense aplicar la teoria de la penetració profunda, fet que les va dur a malgastar temps i esforços atacant posicions defensives nacionals secundàries. Això va permetre que les forces mecanitzades del bàndol franquista prenguessin importants posicions defensives, de manera que el suport aeri de l'artilleria mecanitzada van ser decisius per donar la volta a l'avanç republicà inicial. el Conductor del Programa Federico Valls, nen de la guerra ens porta pel lloc on tingué lloc les lluites mes fortes entre el dos bàndols,en les cotes mítiques de la balla.

martes, 25 de septiembre de 2007

APEU, ESTA ES LA CARETA DEL PROGRAMA

APEU,ELS PELEGRINS DE LES USERES

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l’edat mitjana Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de sant joan de penyagolosa. Són Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadàven dels progenitors i acompanyàven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres

APEU,UN DIA ALA MAR EL BOU

l'Invent i ús de les xarxes com arts de pesca va tenir importància fonamental en el desenvolupament de la indústria pesquera. Una xarxa no és sinó un teixit de malla que s'utilitza en diverses formes per a interceptar el pas dels peixos i altres animals aquàtics, ja sigui esperant-los o bé anant a buscar-los traient-los dels seus llocs de protecció; el seu disseny, així com els procediments d'ocupació de la xarxa, han experimentat una sèrie d'innovacions i millores que la fan cada dia més efectiva . Un dia a la Mar es una reedició actualitzada d'un programa de canal 56, de l'any 1991, a l'embarcació Cañero II, el patró Gonzalo Velasco confirma la situació que viu el mon de la Mar a Vinaròs.

APEU,PROCESSÓ CULLA

l'amorzar el fem davant de ler­mita gótica de Sant Berto-meu, situada dins la partida del Boi, antic despoblat medieval.després de celebrada la missa, i con-sisteis entre altres coses en unes sopes escaldades en els ingredientes de l´epoca en pa oli, sal ou i laigua bollint que preparen i degustem .

Le noticies conten que El masover tenia preparada una olla gran d'aigua bollint de la que tots es servien. De xanca solia dir-se que es menjaven «sopes de caldo de cap», perqué en assomar-se un a la gran olla veia el seu cap reflectit.

APEU.ROGATIVA CATI


Malgrat que no ho semble, a causa de la festa de la nit anterior, la pelegrinacló de Catí a Sant Pere de Castellfort és dura i feixuga. Qui no estiga preparat. no la pot seguir amb f'acilitat. sense perdre l'alé i fóra millor que no intentes acompanyar els pelegríns per a, d'aquesta mane­ra, no molestar. Hauria de limitar-se només a ser espectador, a esperar­los, a veure'ls passar i, finis i tot, a participar quan l'organització ho permeta. Aixo és suficient per a experimentar el goig que senten quan arriben a un lloc i llancen a l'aire les barretines a l'hora que aclamen sant Pere, després dels rituáls d'entrada, Aleshores l'emoció també captiva ['espectador i pot admirar l'esperit religiós, amb una barreja de penitén-cia i de goig, que trasmeten els pelegrins allá per on passen, Després, aixo si, els veura marxar i es quedara amb la recanca de qui no pot acompanyar-los com desitjaria.Els pelegrins de Catí, com els de les Useres, per citar les dues pele­grina cions mes singulars de les tenes del nord de la Comuniiat Valenciana, lian superat tots el entrebanes i les dificultáis sorgides al llarg de la historia i, a hores d'ara, constítueixen unes celebración» tan vives com ho foren el primer día

APEU,ROGATIVA XERT

Com pràctiques constants en aquestes festes fa molts anys teníem les rogacions, la funció de les quals era la de propiciar la pluja indispensable per al camp i les collites.

Les romeries rogatives o procesons Van sorgir totes elles a impulsos de la fe i la gratitud dels nostres avantpassats, i constituïxen el seu principal llegat espiritual i tradicional; són al mateix temps aglutinantes del fenomen religiós i social dels diversos pobles i cultures que han passat per aquestes terres

Tot el poble en peregrinació, a peu o en cavalleries, es trasllada cada 25 d'abril a l'antiga església de San Pere i San Marc, en el poblat medieval de la Barcella, Era una peregrinació rogació, per a implorar del cel el favor de les pluges i la protecció de les collites-

APEU,4 HISTORIES 2 POBLES

La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'alçada, a la vora de lala Serra de Cavallas i la de Pandols L'església del poble està dedicada a Sant Pere Apòstol. Fou escenari de laBatalla de l'Ebre a laGuerra civil Espanyola , entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruïda i els seus habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera.

El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d’un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.

aquest es el tercer capítol sobre la batalla de l'lebre, a quet els protagonistes donen testimoni personal del moment de la guerra un document de testimoni important.

APEU,AVENTURA 2004

El reportatge de La Ruta Aventura, Gandesa Valderroures 2003, organitzat per menbres del
Moto Club Ulldecona. va ser una prova dificil
durant els dos dies, plena d'anecdotes, el tems
va ser protagoniste, deixant les pistes en el seu tram final practicament intransitables, però l'esfors de tot l'equip tecnic i huma de la ruta va saber vence les dificultats finalitzan a Gandesa
la ruta proposada.
Joan Astasio director del progarma A PEU ens conta en imatges tota la ruta .

APEU,MOROS PENISCOLA

La associació Cultural de Moros y cristianos de Peniscola, cumple sus 25 años con una magnifica desfilà por la calles de la poblacion, en el marco de las Fiestas en Honor a la Virgen d'Ermitana.

APEU,PEREGRINS DEL PORTELL

Els Pelegrins a S. Pere de Castellfort, se celebra el tercer día de Pascua de Pentecostes, desde Portell a Castellfort. Participan doce hombres vestidos de peregrinos, en formación de a uno, en silencio y separados unos 20 m. entre sí. A la llegada a S. Pere de Castelfort se celebra una misa y una comida. Por la tarde se realiza el regreso a Portell siguiendo el mismo ceremonial.

Rogativa a Vallibona

El día después de la Ascensión, cada siete años, se realiza la romería a Peñarroya de Tastavins, pueblo del bajo Aragón. Esta romería se celebra desde el año 1430, en agradecimiento a unas doncellas de Peñarroya que se casaron con unos muchachos de Vallibona cuando la peste había asolado el pueblo.