APEU, ESTA ES LA CARETA DEL PROGRAMA

APEU,ELS PELEGRINS DE LES USERES

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l’edat mitjana Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de sant joan de penyagolosa. Són Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadàven dels progenitors i acompanyàven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres

APEU,UN DIA ALA MAR EL BOU

l'Invent i ús de les xarxes com arts de pesca va tenir importància fonamental en el desenvolupament de la indústria pesquera. Una xarxa no és sinó un teixit de malla que s'utilitza en diverses formes per a interceptar el pas dels peixos i altres animals aquàtics, ja sigui esperant-los o bé anant a buscar-los traient-los dels seus llocs de protecció; el seu disseny, així com els procediments d'ocupació de la xarxa, han experimentat una sèrie d'innovacions i millores que la fan cada dia més efectiva . Un dia a la Mar es una reedició actualitzada d'un programa de canal 56, de l'any 1991, a l'embarcació Cañero II, el patró Gonzalo Velasco confirma la situació que viu el mon de la Mar a Vinaròs.

APEU,PROCESSÓ CULLA

l'amorzar el fem davant de ler­mita gótica de Sant Berto-meu, situada dins la partida del Boi, antic despoblat medieval.després de celebrada la missa, i con-sisteis entre altres coses en unes sopes escaldades en els ingredientes de l´epoca en pa oli, sal ou i laigua bollint que preparen i degustem .

Le noticies conten que El masover tenia preparada una olla gran d'aigua bollint de la que tots es servien. De xanca solia dir-se que es menjaven «sopes de caldo de cap», perqué en assomar-se un a la gran olla veia el seu cap reflectit.

APEU.ROGATIVA CATI

Malgrat que no ho semble, a causa de la festa de la nit anterior, la pelegrinacló de Catí a Sant Pere de Castellfort és dura i feixuga. Qui no estiga preparat. no la pot seguir amb f'acilitat. sense perdre l'alé i fóra millor que no intentes acompanyar els pelegríns per a, d'aquesta mane­ra, no molestar. Hauria de limitar-se només a ser espectador, a esperar­los, a veure'ls passar i, finis i tot, a participar quan l'organització ho permeta. Aixo és suficient per a experimentar el goig que senten quan arriben a un lloc i llancen a l'aire les barretines a l'hora que aclamen sant Pere, després dels rituáls d'entrada, Aleshores l'emoció també captiva ['espectador i pot admirar l'esperit religiós, amb una barreja de penitén-cia i de goig, que trasmeten els pelegrins allá per on passen, Després, aixo si, els veura marxar i es quedara amb la recanca de qui no pot acompanyar-los com desitjaria.Els pelegrins de Catí, com els de les Useres, per citar les dues pele­grina cions mes singulars de les tenes del nord de la Comuniiat Valenciana, lian superat tots el entrebanes i les dificultáis sorgides al llarg de la historia i, a hores d'ara, constítueixen unes celebración» tan vives com ho foren el primer día

APEU,ROGATIVA XERT

Com pràctiques constants en aquestes festes fa molts anys teníem les rogacions, la funció de les quals era la de propiciar la pluja indispensable per al camp i les collites.

Les romeries rogatives o procesons Van sorgir totes elles a impulsos de la fe i la gratitud dels nostres avantpassats, i constituïxen el seu principal llegat espiritual i tradicional; són al mateix temps aglutinantes del fenomen religiós i social dels diversos pobles i cultures que han passat per aquestes terres

Tot el poble en peregrinació, a peu o en cavalleries, es trasllada cada 25 d'abril a l'antiga església de San Pere i San Marc, en el poblat medieval de la Barcella, Era una peregrinació rogació, per a implorar del cel el favor de les pluges i la protecció de les collites-

APEU,4 HISTORIES 2 POBLES

La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'alçada, a la vora de lala Serra de Cavallas i la de Pandols L'església del poble està dedicada a Sant Pere Apòstol. Fou escenari de laBatalla de l'Ebre a laGuerra civil Espanyola , entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruïda i els seus habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera.

El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d’un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.

aquest es el tercer capítol sobre la batalla de l'lebre, a quet els protagonistes donen testimoni personal del moment de la guerra un document de testimoni important.

APEU,AVENTURA 2004

El reportatge de La Ruta Aventura, Gandesa Valderroures 2003, organitzat per menbres del
Moto Club Ulldecona. va ser una prova dificil
durant els dos dies, plena d'anecdotes, el tems
va ser protagoniste, deixant les pistes en el seu tram final practicament intransitables, però l'esfors de tot l'equip tecnic i huma de la ruta va saber vence les dificultats finalitzan a Gandesa
la ruta proposada.
Joan Astasio director del progarma A PEU ens conta en imatges tota la ruta .

APEU,MOROS PENISCOLA

La associació Cultural de Moros y cristianos de Peniscola, cumple sus 25 años con una magnifica desfilà por la calles de la poblacion, en el marco de las Fiestas en Honor a la Virgen d'Ermitana.

APEU,PEREGRINS DEL PORTELL

Els Pelegrins a S. Pere de Castellfort, se celebra el tercer día de Pascua de Pentecostes, desde Portell a Castellfort. Participan doce hombres vestidos de peregrinos, en formación de a uno, en silencio y separados unos 20 m. entre sí. A la llegada a S. Pere de Castelfort se celebra una misa y una comida. Por la tarde se realiza el regreso a Portell siguiendo el mismo ceremonial.

Rogativa a Vallibona

El día después de la Ascensión, cada siete años, se realiza la romería a Peñarroya de Tastavins, pueblo del bajo Aragón. Esta romería se celebra desde el año 1430, en agradecimiento a unas doncellas de Peñarroya que se casaron con unos muchachos de Vallibona cuando la peste había asolado el pueblo.