APEU,SANT ANTONI ALBOCÀSSER

La festa de sant Antoni és, amb la de sant Joan, una de les més arrelades de la nostra cultura. Al País Valencià fou introduïda, evidentment amb la conquesta i la paulatina arribada de pobladors catalans –salvat que el senyor Penyarroja propugne que ja la celebraven els mossàrabs-. S’ha dit que a l’Horta es va introduïr a mitjans segle XIII, però es tracta d’una dada que no he pogut confirmar. No obstant això, sembla clar que el sant representava un paper important al panteó sagrat dels repobladors ja que el trobem reproduït en alguna de les primeres esglésies que edificaren –pense en l’antipendi de sant Bartomeu i sant Antoni de l’església de la Sang de Llíria (al Camp de Túria) datat al segle XIII. A l’extrem septentrional del país, que és on concentrarem l’atenció, el culte al sant es veié enormement impulsat a partir del sínode de 1311, degut fonamentalment a l’acció de Francesc Paholach, bisbe de Tortosa, qui escampà a tota la diòcesi la celebració de la festa. Així, cap a la fí del segle XIV ja hi existien nombroses confraries: Castellfort, Vilafranca, El Forcall, La Mata, Benassal, Olocau del Rei, etc. Es tracta aquesta, per tant, d’una festa d’origen medieval conformada barrejant l’imaginari popular amb la doctrina eclesiàstica, la qual cosa ha esdevingut en un híbrid desconcertant i fascinant ensems.
Pren com a punt de referència la suposada vida del sant, força coneguda pel que fa als episodis de major amenitat –les temptacions a què el va sotmetre el dimoni al desert i la seua relació amb l’animàlia- que semblen ser els únics que han merescut l’atenció del poble.

APEU LES FALLES BENICARLÓ

Sant Josep, festivitat que se celebra el 19 de març, i la seua Setmana Fallera, amb tota la parafernàlia que açò comporta, traques, coets, focs artificials, mascletades, corregudes de bous i els 11 monuments fallers que cremaran la nit del Sant. En l'actualitat i després de les Festes Patronals, és la de major importància i, malgrat la seua joventut, ja són famoses les Falles de Benicarló en pràcticament tota Espanya.

APEU,RITA LA CANTADORA

Sorita és una pintoresca població situada sobre un motinculo en la ribera dreta del Bergantes, a 657m. sobre el nivell del mar, i els seus edificis formen carrers irregulars amb empinats trams.
A si al cementiri del poble ban ser enterrada la popular tonadillera RITA LA CANTADORA, durant la guerra espanyola, la Seva mor es produeix de forma natural, durant l'atac de l'exercit fai-xite, i en la continua retirada del exercit republicà, també fem una petita volta pel santuari de la Balma
Santuari de la Verge de La Balma, està encastat a mitjan una mole pétrea que sembla faig de desplomar-se sobre la llera del Bergantes. En els límits d'Aragó, s'aixeca aquest Santuari, meitat edifici meitat gruta, compost d'església, hospedería i estació estiuenca. El Santuari excavat en la roca viva presenta façana amb balconades, balustres i envans de cañizo i calç. Traspassada la porta d'entrada, llarga escalinata ascendeix fins a la hospedería. A banda i banda de la seva porta d'accés sengles escales conduïxen al pis superior on hi ha diverses dependències, destacant la cridada "sala de les danses", de majors dimensions i amb arcs de mig punt.
Ramon Blanch, es el conductor del programa, on ens conta i mostra el lloc on fou soterrada la tonadillera

EL PELEGRINS DE LES USERES 2ª PART

En Les Useres se celebra des de temps immemorial una peregrinació penitencial cridada "ELS PEREGRINS”, la qual consisteix que TRETZE DIPUTATS o representants del poble de Les Useres, per torn rigorós, tots els anys, ell últim divendres d'abril, surten del poble cap al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en la falda de la muntanya mes alta de la Província cridada Penyagolosa, del terme municipal i de la parròquia de Vistabella del Maestrat. Regressen a l'endemà a Les Useres, recorrent 35 km. de distància cada dia

LA JOTA DE TRAIGUERA

El moment culminant de la vida social dels canterers era la festa de Sant Jaume, erigit en patró de l'ofici. La vespra del dia de Sant Jaume, acudia a Traiguera des de la Jana el Xular, grup musical tradicional compost de dolçaina i tabalet. En accedir a la vila, començaven a tocar la peça coneguda com la correguda i els xiquets, que ja els esperaven, anaven corrent a la capella de Sant Jaume, on els esperaven els majorals de la festa d'aquell any. Després, el Xular començava a fer cercavila pel poble.Aquest ball es componia de la dansa i la jota. En concret, la dansa corresponia a la roda, en què els dansaires feien volts per la plaça. Després, posats en rengle, ballaven la jota. Les dones vestien faldilles blanques i mantó de Manila; els homes portaven calçons, faixa, armilla i castanyetes. La importància d'aquest ball i de la seua rellevància pública queda palesa pel fet que només es ballava en tres ocasions al cap de l'any: en la romeria del Dissabte Carnal (primer dissabte després de Pasqua de Resurrecció) a la Font de la Salut; per Sant Jaume a la Raval; i per la festa major, el dia 15 d'agost, dia de l'Ascensió, pel carrer Major i la Raval. Tot i que tothom podia afegir-se al ball, el fet d'iniciar-lo era privatiu dels canterers per Sant Jaume i dels integrants de l'ajuntament per l'Ascensió

BATALLA EBRE 2

La tarda del 15 de novembre , a les ordres de Manuel Tagüeña les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro, donant per acabada la batalla.

La batalla va ser la darrera intervenció de les les Brigades internacionals que es van evacuar a mitja batalla. En el segon capítol Federico Vals, ens porta pel lloc on L'Exercit popular de la Republicà, passa el riu Ebre el dia de sant Jaume a les 12 de la nit per Miravet, una foto passant el soldats Republicans el riu en el poble de Miravet al fons dona la volta al mont.

BATALLA EBRE 1

La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de Juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinenza i Amposta . Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. l'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat. Es va desenvolupar entre les poblacions de Miravet,Corvera d'Ebre, ,Gandesa, Pinell de Brai ,Ascó,Riba-Roija d'Ebre , la Fatarella Flix i Mora d'Ebre

L'exèrcit nacional disposava de més efectius i una superioritat aèria total. Com que els republicans atacaven a camp obert, la manca de suport aeri i una artilleria mòbil insuficient constituïren un handicap decisiu per als seus interessos. A més, segons l'historiador i escriptor , Antony Beevor les forces republicanes actuaren sense cap objectiu estratègic final clar i sense aplicar la teoria de la penetració profunda, fet que les va dur a malgastar temps i esforços atacant posicions defensives nacionals secundàries. Això va permetre que les forces mecanitzades del bàndol franquista prenguessin importants posicions defensives, de manera que el suport aeri de l'artilleria mecanitzada van ser decisius per donar la volta a l'avanç republicà inicial. el Conductor del Programa Federico Valls, nen de la guerra ens porta pel lloc on tingué lloc les lluites mes fortes entre el dos bàndols,en les cotes mítiques de la balla.