Els Bous d'Alcanar

Hola: Ja torno a posar el blog en marxa, en nou reportatges

Joan Astasio. al Cami Ample, bous 1968.


Del programa A peu. El dissabte 3 de maig, per la vesprada vaig presentar a l' auditori José Antonio Valls, de la població d’Alcanar el video, titulat “ Els Bous d’Alcanar”.

carrer de sant Pere, esbarrada
Una historieta contant el passat i present de la festa de Sant Isidre, Patró dels pagesos, i el començament de la televisió d’Alcanar Ja en imatges en colors, a quet treball va estat comandat per la Penya Tradició Canareva, que esta recuperant la festa dels bous I la tradició del poble vers els bous.


Les fotos en blanc i negre mes el fons musical fan un bon Reportatge. Tradició Canareva, a editat 600 DVD dels bous, tenint una molt bona Acceptació per par del públic, en un preu popular de 10 euro.

Joan Astasio, en "Sevas" 1968.

Els Bous D'alcanar, del Programa de Canal56,A PEU, presentat el dia 15 de maig
de 200, al Auditori J.Antonio Valls, en la Penya Tradició Canareva.

També un treball sobre l’ermita de La Font de la Salut de Traiguera

santuari de la Font de la salut

El Real Santuari de La Font de la .Salut, més conegut popularment com "L'ermita de Traiguera", ha tingut un gran significat religiós i social en la història del nostre país.

L’època de major esplendor es va desenvolupar paral·lelament a la Contra reforma i el Concili de Trento, sent un instrument útil de l'Església i de l’estat per controlar i conduir el "populistes religiós" del segle XVI i posteriorment en altres moments de l’historia.

Mostra d'això va ser la protecció que va tenir per part de tots els monarques "dels Austríes" des de Carles I fins a Carles , II, havent-la visitat Reisos, Cardenals, Bisbes i autoritats civils, així com l'ajuda i promoció rebuda per part de l'Ordre de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Afama i dels diferents bisbes de la Diòcesi de Tortosa a la que pertany.
LA FON DE LA SALUT DE TRAIGUERA

A Albocàsser, les santatonades,

son protagonistes els Ports, Maestrat,
En el Maestrat tos els pobles celebren la «Santantoná»; uns mes i altres menys, com. el d’Albocàsser on la tradicional foguera, es cala foc en la plaga Major, es veu rodejada de xiquets que esperen la benedicció per. animals domèstics, i pels no tant xiquets, Però és notòria l’absència de cavalleries i majorals. Diuen els majors que va haver-hi un temps en que els va haver-hi però la despoblació, l'apatia o tal vegada la desídia, va acabar amb ells.
tallar la malea,
Una setmana abans de Sant Antoni, els majorals engalanen els seus cavalls, els maxos, amb les millors muntures. Enguany son els majorals de la festa els veïns de la carretera de dalt, el diumenge al mati donen el toc d’inici oficial de la festa, amb el prego de sant Antoni. Les festes de sant Antoni no les organitza la parròquia sinó els majorals que cada any avanç d’acabar la festa sa apunten a casa del rector. l’ Ajuntament d’Albocàsser també col·labora en la santatonada , inclòs alguna vegada a fet de majoral, per mantindré la festa.

el rossec, puja l'arbre despujat. sant Antoni d'Albocàsser


Benassal. Sembla que la festa de Sant Antoni es va introduir prou tard.

població de Benassal.

Degué ser un dels primers confessors venerats, sobre tot per la influencia dels escrits de Sant Atanasi. Tot i això, la celebració del seu trànsit no es va generalitzar, ni fixar el 17 de gener, fins els segles X i XI, segurament per l’arribada de les segues relíquies a Franca. I des de Franca s’escamparia per la resta d'Europa. Pel que sembla, és un dels pocs sants respectats com tal pels cátars, que li oferien bíllons de llana i pernils.
la Santantonada Benassal.



Al l'Alt Maestrat Benassal tingué Sant Antoni com advocació a dues confraries; la del patrons del poble Sant Blai, Sant Antoni, Sant Cristòfol i Santa Llúcia, que sembla fundada ja al 1308, i que ens apareix renovada mitjançant escriptura atorgada davant del notari Gràcia Salvador el 1573, í la congregació de llauradors, que suportava la festa. La primera hi era aprovada pel bisbe de Tortosa Martín de Còrdova í el Lloctinent General de Montesa on Francesc lluís de Tallada. La festa grossa era el dia del primer titular i els dels altres celebraven la fundació d'església i un aniversari pels difunts. Tenia un capellà per a assistir-hí els confrares en el sacrament de la penitencia, ajudar-los a bé morir, dir la missa d'alba tots els dies colendos i altres coses que pogueren entrar-hi dins de les trenta Lliures que se li donaven. Estava primer a l’església antiga de La Mola, d’on pergué la titularia i es convertí en una confraria lluminària simple. L'altra, la des llauradors, era la que pròpiament celebrava la festa del Sant.

ROGATIVA LA VIRGEN DE LA ESTRELLA DE MOSQUERUELA.

Mosqueruela.

A quet cap de setmana , el divendres 23 fins al dilluns 26, de maig vaig estar gravant
La rogativa de la Estrella, a la població del Gúdar, Mosquerola,
Tinc que dir que ma semblat una rogativa esplèndida en el tracte personal que nan tingut en el l’equip de canal 56. Com en el sentiment vers a la patrona del poble La Verge de la Estrella.
El divendres, al matí es van pastar el rotllos, al fort del poble, on les dones en davantals Blancs pasten la farina i fan el típic rotllo, que mesclat la farina en llangors d’anís fan
un sabor especial
El primer que ens ve al cap a l'arribar al santuari de la Verge de l'Estrella, és el per què de la seua ubicació. Al fons d'un profund canó, el riu Monlleó, quasi en el seu mateix joc, sense terres per a conrear, sense finalitat estratègica i lluny de qualsevol via de comunicació

l'Estrella és un lloc aïllat i solitari. Les dificultats del seu accés i l'abrupte del seu entorn han convertit aquest lloc en un dels mes desconeguts i misteriosos de tota la Comunitat Valenciana, encara que en l'actualitat pertany a Aragó. Va arribar a tenir més de cent habitants i encara es conserven diverses cases de abolengo en bon estat. La plaça, l'església, l'hospital, l'escola i l'ajuntament, segueixen en peus a pesar de l'abandó, l'emigració i la catàstrofe natural que el nou d'octubre de 1883 va provocar vint-i-set morts, cinc desapareguts i va destruir completament setze cases de les quaranta-cinc existents. Una esllavissava de terres i la crescuda del riu Monlleó van provocar la desgràcia.

l MARXA PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.
moment de l'inscripció de la marxa.

EL passat diumenge 1 de juny a les 9 del matí tenia lloc la primera marxa senderista de la Tinença de Benifassà organitzada per el Centre Excursionista Refalgarí,de la senià l’Aula de Natura de Vinaròs i l'Associació per la Recuparció de la Tinença.

La caminata va discórrer sense incidents destacables a part de la pluja que va fer aparició a la tarda després de menjar i en moments puntuals. A la marxa van assistir 380 persones arribades de comarques com Els Ports, el Maestrat, les Terres de l'Ebre, la mateixa Tinença, València, Barcelona i Tortosa. La immensa majoria, més de 300 van signar el manifest on es demana entre altres a la Generalitat que vetlli pel territori que ha protegit amb diverses fórmules com el Parc Natural, LIC i ZEPA i que posi sentit comú als plans urbanístics que poden posar en perill el paisatge, els espais naturals, els recursos i el futur de la pròpia comarca.
El director territorial de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre i assistent a la marxa, Víctor Gimeno, va remarcar que amb la marxa "queda clara la voluntat cívica de la necessitat que l'administració preserví els valors d'aquest territori d'un model urbanístic inapropiat

Cabanil on va haver un enfrontament en 1949 entre Guàrdia Civil i els maquis, on van morir tres persones i altres dues van ser afusellades aplicant-los la “lei de fugas”. Els maquis van ser grups de gent autòctona que va haver de fugir de la repressió franquista dels anys 40, fugint a la muntanya , per a evitar ser afusellats. Eren coneixedors del terreny com 'El Cinctorrà', que era molt valent i va entrar en Canet, Fredes o la Pobla, on feien actes polítics parlant de la revolució i de la recuperació de la democràcia. Se'ls va culpar de coses que no està clar que fessin, com la mort del secretari de la Pobla, que va dir que els diners de l'Ajuntament ho havien robat els maquis

APEU,RESUM PEREGRINS USERES 2007

La peregrinación “LES USERES “unas de las tradiciones que
Aun perduran en la provincia de Castellón, este video es un resumen
De los dos días de peregrinación

APEU,DIABLES ALCANAR FOTEM-LI FOC

La presentació del grup de diables d’Alcanar, va tindré lloc durant les
Festes de maig, o festes dels bous, aquest grup ja va estar format en
En un altre tems, i degut a problemes ba desaparèixer, la formació del
Nou grup, la conformen bells componets de l’antic i fundadors de l’altre
Grup.
El president Basí, i l’encarregat de organitzar els actes de carrer Joan,
i un bon grapat de components , jovents però en ganes , fan possible
Que aquet grup de diables d’Alcanar, Fotem-li Foc, en poc tems que porten
Actuant arreu de Catalunya, els consideren un grup de noves tendències
Mot espectacular, en les seves actuacions.
Felicitacions per la feina Fotem-li Foccccccc

APEU,DESFILAES MOROS I CRISTIANS PENÍSCOLA

La espectacularidad de los trajes y el ritmo de la música fueron las notas dominantes del primero de los desfiles de la Asociación Cultural de Moros y Cristianos, en una edición especial con motivo del vigésimo quinto aniversario de su trayectoria. Una vez más, cientos de personas tomaron parte de este desfile, que partió del campo municipal de fútbol y llegó a la plaza de toros. En esta celebración destacaron dos nombres: los de la dama de este año, Rosa Maria Serrat González, y la persona elegida como Rosita Caspe ( La Carla ), peñiscolana que forma parte de l'Associació Cultural de Moros i Cristians de Peníscola2007.

l PUJADA AL MONTSIÀ Memorial Francesc Bort

El passat mes de setembre de 2006, Francesc Bort Juan va tenir un desafortunat accident de trànsit quan sortia de prestar els seus serveis com a bomber de professió, al Parc de Bombers d'Ulldecona, en el qual va deixar d'estar físicament entre nosaltres. Ell sempre va estar una persona molt activa, tan a nivell professional com lúdic, va estar sempre un ferm defensor i amant de la muntanya, participant durant tot l'any en Curses de Muntanya i Marxes de Resistència. Ara, no les pot realitzar ja, però en els nostres cors està fer alguna cosa per ell, com per exemple poder córrer per ell. És per això que, des de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, amb la col·laboració de coneguts, familiars i amics, s'ha decidit organitzar la I Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort (Madro). Una cursa i marxa de muntanya durant la qual es passarà per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre terme i es coronarà el cim més alt i que dona nom a la nostra comarca, la Torreta del Montsià (765 m). Muntanya que Francesc sempre va estimar, respectar i, com no, cuidar.

Amb aquesta iniciativa el que s'intenta, a part de l'homenatge a Francesc, és potenciar la pràctica de l'esport i l'esport-salut, fent-lo més pròxim a la gent de les nostres comarques, ja que serà la primera cursa de muntanya que se realitza a la nostra comarca. També es recupera la modalitat de caminada popular, pretenent acostar a la gent el món de la muntanya, inculcant valors tan importants com el respecte per la naturalesa, la seva neteja, manteniment, companyerisme, autosuficiència, esforç de superació ..

La jornada de muntanya que estem organitzant esta dissenyada per a ser apta per a tothom. Els més exigents i atrevits poden provar de fer la cursa de muntanya, que us asseguro en tindran un bon record, ja que el recorregut és molt variat i exigent per a les cames. Per als que s'inicien al món de la muntanya o volen passar una jornada més suau i tranquil·la poden escollir la marxa popular amb un recorregut més curt i pla, però tot i així no menys interessant que la cursa de muntanya.

Amb motiu de la celebració d'aquesta cursa i marxa, que discorrerà per camins i senders de la serra de Montsià, a cavall entre els termes municipals d'Alcanar i Ulldecona, s'estan obrint nous senders, reobrint-ne d'altres que des de fa anys estaven perduts, i habilitant i condicionant tots els altres per on discorreran la cursa i la marxa. Tots els qui hem engegat aquest projecte estem fent un gran esforç humà per tirar-lo endavant, però ara necessitem altres ajuts que ja no estan tant a les nostres mans, per això li demanem la seva col·laboració.

Seria per a nosaltres una immensa satisfacció poder mantenir, establir i consolidar aquesta cursa i marxa de muntanya, perquè creiem que és una molt bona iniciativa i no oblidem que seria el millor homenatge que li podríem retre a Francesc Bort.

APEU,SANT ANTONI ALBOCÀSSER

La festa de sant Antoni és, amb la de sant Joan, una de les més arrelades de la nostra cultura. Al País Valencià fou introduïda, evidentment amb la conquesta i la paulatina arribada de pobladors catalans –salvat que el senyor Penyarroja propugne que ja la celebraven els mossàrabs-. S’ha dit que a l’Horta es va introduïr a mitjans segle XIII, però es tracta d’una dada que no he pogut confirmar. No obstant això, sembla clar que el sant representava un paper important al panteó sagrat dels repobladors ja que el trobem reproduït en alguna de les primeres esglésies que edificaren –pense en l’antipendi de sant Bartomeu i sant Antoni de l’església de la Sang de Llíria (al Camp de Túria) datat al segle XIII. A l’extrem septentrional del país, que és on concentrarem l’atenció, el culte al sant es veié enormement impulsat a partir del sínode de 1311, degut fonamentalment a l’acció de Francesc Paholach, bisbe de Tortosa, qui escampà a tota la diòcesi la celebració de la festa. Així, cap a la fí del segle XIV ja hi existien nombroses confraries: Castellfort, Vilafranca, El Forcall, La Mata, Benassal, Olocau del Rei, etc. Es tracta aquesta, per tant, d’una festa d’origen medieval conformada barrejant l’imaginari popular amb la doctrina eclesiàstica, la qual cosa ha esdevingut en un híbrid desconcertant i fascinant ensems.
Pren com a punt de referència la suposada vida del sant, força coneguda pel que fa als episodis de major amenitat –les temptacions a què el va sotmetre el dimoni al desert i la seua relació amb l’animàlia- que semblen ser els únics que han merescut l’atenció del poble.

APEU LES FALLES BENICARLÓ

Sant Josep, festivitat que se celebra el 19 de març, i la seua Setmana Fallera, amb tota la parafernàlia que açò comporta, traques, coets, focs artificials, mascletades, corregudes de bous i els 11 monuments fallers que cremaran la nit del Sant. En l'actualitat i després de les Festes Patronals, és la de major importància i, malgrat la seua joventut, ja són famoses les Falles de Benicarló en pràcticament tota Espanya.