LA JOTA DE TRAIGUERA

El moment culminant de la vida social dels canterers era la festa de Sant Jaume, erigit en patró de l'ofici. La vespra del dia de Sant Jaume, acudia a Traiguera des de la Jana el Xular, grup musical tradicional compost de dolçaina i tabalet. En accedir a la vila, començaven a tocar la peça coneguda com la correguda i els xiquets, que ja els esperaven, anaven corrent a la capella de Sant Jaume, on els esperaven els majorals de la festa d'aquell any. Després, el Xular començava a fer cercavila pel poble.Aquest ball es componia de la dansa i la jota. En concret, la dansa corresponia a la roda, en què els dansaires feien volts per la plaça. Després, posats en rengle, ballaven la jota. Les dones vestien faldilles blanques i mantó de Manila; els homes portaven calçons, faixa, armilla i castanyetes. La importància d'aquest ball i de la seua rellevància pública queda palesa pel fet que només es ballava en tres ocasions al cap de l'any: en la romeria del Dissabte Carnal (primer dissabte després de Pasqua de Resurrecció) a la Font de la Salut; per Sant Jaume a la Raval; i per la festa major, el dia 15 d'agost, dia de l'Ascensió, pel carrer Major i la Raval. Tot i que tothom podia afegir-se al ball, el fet d'iniciar-lo era privatiu dels canterers per Sant Jaume i dels integrants de l'ajuntament per l'Ascensió