l PUJADA AL MONTSIÀ Memorial Francesc Bort

El passat mes de setembre de 2006, Francesc Bort Juan va tenir un desafortunat accident de trànsit quan sortia de prestar els seus serveis com a bomber de professió, al Parc de Bombers d'Ulldecona, en el qual va deixar d'estar físicament entre nosaltres. Ell sempre va estar una persona molt activa, tan a nivell professional com lúdic, va estar sempre un ferm defensor i amant de la muntanya, participant durant tot l'any en Curses de Muntanya i Marxes de Resistència. Ara, no les pot realitzar ja, però en els nostres cors està fer alguna cosa per ell, com per exemple poder córrer per ell. És per això que, des de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, amb la col·laboració de coneguts, familiars i amics, s'ha decidit organitzar la I Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort (Madro). Una cursa i marxa de muntanya durant la qual es passarà per alguns dels llocs més emblemàtics del nostre terme i es coronarà el cim més alt i que dona nom a la nostra comarca, la Torreta del Montsià (765 m). Muntanya que Francesc sempre va estimar, respectar i, com no, cuidar.

Amb aquesta iniciativa el que s'intenta, a part de l'homenatge a Francesc, és potenciar la pràctica de l'esport i l'esport-salut, fent-lo més pròxim a la gent de les nostres comarques, ja que serà la primera cursa de muntanya que se realitza a la nostra comarca. També es recupera la modalitat de caminada popular, pretenent acostar a la gent el món de la muntanya, inculcant valors tan importants com el respecte per la naturalesa, la seva neteja, manteniment, companyerisme, autosuficiència, esforç de superació ..

La jornada de muntanya que estem organitzant esta dissenyada per a ser apta per a tothom. Els més exigents i atrevits poden provar de fer la cursa de muntanya, que us asseguro en tindran un bon record, ja que el recorregut és molt variat i exigent per a les cames. Per als que s'inicien al món de la muntanya o volen passar una jornada més suau i tranquil·la poden escollir la marxa popular amb un recorregut més curt i pla, però tot i així no menys interessant que la cursa de muntanya.

Amb motiu de la celebració d'aquesta cursa i marxa, que discorrerà per camins i senders de la serra de Montsià, a cavall entre els termes municipals d'Alcanar i Ulldecona, s'estan obrint nous senders, reobrint-ne d'altres que des de fa anys estaven perduts, i habilitant i condicionant tots els altres per on discorreran la cursa i la marxa. Tots els qui hem engegat aquest projecte estem fent un gran esforç humà per tirar-lo endavant, però ara necessitem altres ajuts que ja no estan tant a les nostres mans, per això li demanem la seva col·laboració.

Seria per a nosaltres una immensa satisfacció poder mantenir, establir i consolidar aquesta cursa i marxa de muntanya, perquè creiem que és una molt bona iniciativa i no oblidem que seria el millor homenatge que li podríem retre a Francesc Bort.

APEU,SANT ANTONI ALBOCÀSSER

La festa de sant Antoni és, amb la de sant Joan, una de les més arrelades de la nostra cultura. Al País Valencià fou introduïda, evidentment amb la conquesta i la paulatina arribada de pobladors catalans –salvat que el senyor Penyarroja propugne que ja la celebraven els mossàrabs-. S’ha dit que a l’Horta es va introduïr a mitjans segle XIII, però es tracta d’una dada que no he pogut confirmar. No obstant això, sembla clar que el sant representava un paper important al panteó sagrat dels repobladors ja que el trobem reproduït en alguna de les primeres esglésies que edificaren –pense en l’antipendi de sant Bartomeu i sant Antoni de l’església de la Sang de Llíria (al Camp de Túria) datat al segle XIII. A l’extrem septentrional del país, que és on concentrarem l’atenció, el culte al sant es veié enormement impulsat a partir del sínode de 1311, degut fonamentalment a l’acció de Francesc Paholach, bisbe de Tortosa, qui escampà a tota la diòcesi la celebració de la festa. Així, cap a la fí del segle XIV ja hi existien nombroses confraries: Castellfort, Vilafranca, El Forcall, La Mata, Benassal, Olocau del Rei, etc. Es tracta aquesta, per tant, d’una festa d’origen medieval conformada barrejant l’imaginari popular amb la doctrina eclesiàstica, la qual cosa ha esdevingut en un híbrid desconcertant i fascinant ensems.
Pren com a punt de referència la suposada vida del sant, força coneguda pel que fa als episodis de major amenitat –les temptacions a què el va sotmetre el dimoni al desert i la seua relació amb l’animàlia- que semblen ser els únics que han merescut l’atenció del poble.

APEU LES FALLES BENICARLÓ

Sant Josep, festivitat que se celebra el 19 de març, i la seua Setmana Fallera, amb tota la parafernàlia que açò comporta, traques, coets, focs artificials, mascletades, corregudes de bous i els 11 monuments fallers que cremaran la nit del Sant. En l'actualitat i després de les Festes Patronals, és la de major importància i, malgrat la seua joventut, ja són famoses les Falles de Benicarló en pràcticament tota Espanya.

APEU,RITA LA CANTADORA

Sorita és una pintoresca població situada sobre un motinculo en la ribera dreta del Bergantes, a 657m. sobre el nivell del mar, i els seus edificis formen carrers irregulars amb empinats trams.
A si al cementiri del poble ban ser enterrada la popular tonadillera RITA LA CANTADORA, durant la guerra espanyola, la Seva mor es produeix de forma natural, durant l'atac de l'exercit fai-xite, i en la continua retirada del exercit republicà, també fem una petita volta pel santuari de la Balma
Santuari de la Verge de La Balma, està encastat a mitjan una mole pétrea que sembla faig de desplomar-se sobre la llera del Bergantes. En els límits d'Aragó, s'aixeca aquest Santuari, meitat edifici meitat gruta, compost d'església, hospedería i estació estiuenca. El Santuari excavat en la roca viva presenta façana amb balconades, balustres i envans de cañizo i calç. Traspassada la porta d'entrada, llarga escalinata ascendeix fins a la hospedería. A banda i banda de la seva porta d'accés sengles escales conduïxen al pis superior on hi ha diverses dependències, destacant la cridada "sala de les danses", de majors dimensions i amb arcs de mig punt.
Ramon Blanch, es el conductor del programa, on ens conta i mostra el lloc on fou soterrada la tonadillera

EL PELEGRINS DE LES USERES 2ª PART

En Les Useres se celebra des de temps immemorial una peregrinació penitencial cridada "ELS PEREGRINS”, la qual consisteix que TRETZE DIPUTATS o representants del poble de Les Useres, per torn rigorós, tots els anys, ell últim divendres d'abril, surten del poble cap al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en la falda de la muntanya mes alta de la Província cridada Penyagolosa, del terme municipal i de la parròquia de Vistabella del Maestrat. Regressen a l'endemà a Les Useres, recorrent 35 km. de distància cada dia

LA JOTA DE TRAIGUERA

El moment culminant de la vida social dels canterers era la festa de Sant Jaume, erigit en patró de l'ofici. La vespra del dia de Sant Jaume, acudia a Traiguera des de la Jana el Xular, grup musical tradicional compost de dolçaina i tabalet. En accedir a la vila, començaven a tocar la peça coneguda com la correguda i els xiquets, que ja els esperaven, anaven corrent a la capella de Sant Jaume, on els esperaven els majorals de la festa d'aquell any. Després, el Xular començava a fer cercavila pel poble.Aquest ball es componia de la dansa i la jota. En concret, la dansa corresponia a la roda, en què els dansaires feien volts per la plaça. Després, posats en rengle, ballaven la jota. Les dones vestien faldilles blanques i mantó de Manila; els homes portaven calçons, faixa, armilla i castanyetes. La importància d'aquest ball i de la seua rellevància pública queda palesa pel fet que només es ballava en tres ocasions al cap de l'any: en la romeria del Dissabte Carnal (primer dissabte després de Pasqua de Resurrecció) a la Font de la Salut; per Sant Jaume a la Raval; i per la festa major, el dia 15 d'agost, dia de l'Ascensió, pel carrer Major i la Raval. Tot i que tothom podia afegir-se al ball, el fet d'iniciar-lo era privatiu dels canterers per Sant Jaume i dels integrants de l'ajuntament per l'Ascensió

BATALLA EBRE 2

La tarda del 15 de novembre , a les ordres de Manuel Tagüeña les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro, donant per acabada la batalla.

La batalla va ser la darrera intervenció de les les Brigades internacionals que es van evacuar a mitja batalla. En el segon capítol Federico Vals, ens porta pel lloc on L'Exercit popular de la Republicà, passa el riu Ebre el dia de sant Jaume a les 12 de la nit per Miravet, una foto passant el soldats Republicans el riu en el poble de Miravet al fons dona la volta al mont.